Bunyols de carbassó

Fa més o menys un any em vaig creuar en una festa amb la Leah, una noia australiana que havia tingut un café d’èxit a Melbourne però finalment va haver de tancar per qüestions de deutes i una hipoteca a la deriva. Acabava de venir a viure a San Francisco per la feina del seu marit i no coneixia gairebé ningú, així que vam parlar de quedar algun dia per cuinar a casa seva ja que va ser per aquella època que jo em vaig proposar d’aprendre a fer plats més seriosos (o sigui de més de 20 minuts de preparació). Finalment no vam acabar cuinant juntes, però sí que vaig fer unes quantes receptes del seu blog de cuina, anomenat Mrs Delicious (La senyora Deliciosa).

Com que ara és temporada de carbassons i hi ha gent que en té l’hort ple i no sap què fer-ne (hola mama!), i la recepta del pastís de carbassó de l’altre dia va tenir molt d’èxit, avui us en traduiré una de les que he fet més vegades: els bunyols de carbassó. I dic bunyols perquè no trobo cap altra traducció més adient per la paraula ‘fritters’ que simplement vol dir cosa de forma aplanada fregida, o sigui que tenen més aviat una forma com d’hamburguesa que no de bunyol. En tot cas és una recepta molt senzilla i ideal per fer servir els carbassons que fa dies que corren per la nevera, tous i lletjos, i no sabem què fer-ne.


Ingredients
250gr de carbassó ratllat (equivalent a un o dos carbassons, depenent de la mida)
un ou
125gr de farina, si pot ser de cigrons
una cullerada de postres de paprika dolça o pimentón dulce
un grapat de formatge ratllat, si pot ser parmesà, segons si hi volem molt gust de formatge o menys
un pessic de sal

Preparació
Ratllarem el carbassó sense pelar (o dos, si són molt petits), i el posem en un bol. Els carbassons que jo compro són grossos i quasi sempre fan entre 250 i 300gr cada un una vegada ratllats. Si ens excedim una mica amb la quantitat no passa res, sobretot si son tous i una mica sucosos – si no, la massa ens quedarà molt seca. Bàsicament, és una recepta que demana el doble de carbassó que de farina però que pot ajustar-se a ull segons la consistència dels carbassons perquè no sigui ni massa líquida ni massa seca, per poder-la fregir sense que sen’s desfaci (a la foto de dalt podeu veure com queda la pasta una vegada barrejats tots els ingredients).

Tot seguit hi afegirem un ou, si volem que sigui fàcil de barrejar el podem batre a part, però jo mai ho faig i no passa res. Després i afegirem la paprika, sal, farina i formatge ratllat, i ho barrejarem bé amb una forquilla perquè ens quedi una pasta homogènia.

La recepta de la Leah és amb farina de cigrons, que no recordo haver vist mai a Espanya tot i que la Wikipedia diu que la fan servir a les zones costaneres d’Andalusia. A San Francisco la compro a granel a Rainbow, i la veritat és que li dóna un gust molt més interessant que la farina de blat (tot i que també funciona). A Barcelona també la venen a granel al colmado afrolatino de la via Laietana. Pel que fa al formatge, he provat la recepta amb parmesà, pecorino i gouda (segons el que tenia a la nevera) i van quedar bons cada vegada.

Posarem una paella al foc amb un o dos dits d’oli de fregir (de girasol o d’oliva segons les preferències de cadascú), i quan estigui calent hi tirarem una cullerada sopera plena de la pasta que hem preparat. Amb una espàtula l’aplanarem perquè quedi en forma d’hamburguesa, intentant que no se’n desprenguin trossets dins de l’oli i que agafi una forma més o menys circular. Si volem que ens quedin ben cuits però no cremats, recomano no fer-los de mida massa gran.

La Leah recomana una salsa de iogurt grec per sucar-los, que realment hi combina molt bé però que no sempre he fet perquè no tenia iogurt a casa. Ella recomana aixafar un gra d’all (o tallar-lo a trossets ben petits) i barrejar-lo amb tres cullerades soperes de iogurt grec i una cullerada de postres de suc de llimona. Si teniu fonoll o julivert també hi queda bé, i jo fins i tot diria d’afegir-hi també un pessic de sal i una mica de paprika.

És un plat d’estiu molt versàtil que pot menjar-se com a pica-pica (si hem fet els bunyols de mida petita), o com a plat principal acompanyat de gaspatxo o amanida, o fins i tot amb carn. A la foto següent podeu veure la quantitat de ‘bunyols’ que em fan sortir duplicant la recepta, però altres vegades els he fet més prims i me’n han sortit molts més.

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.