Chutney de tomata amb formatge cremós

Vaig descobrir el chutney (i la cuina de l’Índia) quan era estudiant a Praga, en un restaurant vegetarià indi on anava a dinar quasi cada dia i m’hi vaig aficionar. Es tracta d’una mena de mermelada picant, feta a base de coses tan diverses com el mango o la tomata. El chutney típicament indi és, com tot el que ve d’aquest país, increïblement picant i sovint no té una textura gaire de mermelada si no més aviat de trossos de fruita o verdura conservats amb espècies. A l’Índia solen menjar-ne només una culleradeta per àpat, servida al costat del plat principal com a contrapunt picant a una salseta de yogurt el nom de la qual ara no recordo. Per sort, en els darrers anys el chutney també s’ha posat de moda a la cuina europea o dels Estats Units com a complement de carns i formatges o fins i tot en entrepans.

Quan vivia a San Francisco, després d’anys de no tastar-ne, vaig tornar a aficionar-me a menjar chutney amb formatge a sobre d’una torradeta. En un bar de vins al costat de casa meva en servien un de boníssim de tomata que no era massa picant i que combinava a la perfecció amb formatges cremosos. Amb el temps i en fer-me clienta habitual d’aquest bar vaig descobrir que el chutney provenia de l’Alison McQuade, una senyora escocesa que també vivia al barri que havia començat fent-ne pels amics i ara fa un parell d’anys s’hi dedica professionalment. Inevitablement, me’n vaig acabar fent amiga i fins i tot em va convidar unes quantes vegades a fer chutney amb ella a la cuina d’un restaurant italià a dos carrers de casa.

L’Alison va explicar-me que, per la colonització britànica de l’Índia, el chutney s’havia convertit també en un ingredient típic de les illes. Una mica diferent de l’indi, això sí, normalment amb panses, figues o altres fruits secs i fet a base de vinagre de sidra. Així que un bon dia vaig decidir de provar de fer-ne a casa de la manera que m’havia explicat ella. I va resultar ser ben fàcil, així que vaig repetir l’experiència amb èxit vàries vegades i fins i tot vaig intercanviar-ne uns quants pots. Ara feia mesos que no en feia ni en menjava, des que estic a Catalunya vaja. Per això quan vaig veure que en venien en una parada de la fira de l’alimentació de Figueres de l’1 de maig vaig haver de comprar-ne de seguida. Si no recordo malament, el pot em va costar 5 euros. Era una parada d’una empresa familiar del Berguedà dedicada a les conserves, anomenada l’Aranyonet. Tot i que no era ni de bon tros dels millors que he menjat (o que he fet), no estava malament i a més no era gens picant. O sigui, perfecte per algú que no n’hagi provat mai però tingui curiositat.

I pels que s’animin a fer-ne, que és molt fàcil, us passo una recepta aproximada del chutney de tomata que faig a casa, que és a l’estil britànic. I dic aproximada perquè mai no recordava de quin blog l’havia treta i acabava buscant-ne un altre, o canviant ingredients segons el que tenia a casa. Aquesta recepta és doncs una barreja d’aquests dos blogs.

Ingredients

-Un quilo de tomates de qualsevol tipus, com més bones les tomates millor surtirà el chutney. Jo he fet servir tant cherry com cor de bou, totes van bé.
-Un parell de pebrots verds d’aquells petits, prims i llargs. Si són gaire grossos, només un.
-Si voleu que piqui, poseu-hi també algun bitxo o pebrot picant tipus serrano o jalapeño. Però aneu amb compte perquè el resultat final picarà molt més que quan ho tasteu mentre és cou.
-Tres cebes mitjanes
-Tres dents d’all
-Una cullerades de postre de sal
-100gr de sucre, preferiblement moreno
-250ml de vinagre de sidra o de vinagre normal i a més una poma verda
-Una fulla de llorer
-Un pal de canyella
-El suc d’una llimona
-Una cullerada de postre de fenigrec o grans de mostassa, o les dues coses combinades. També podem afegir-hi grans de fonoll (no confondre amb matafaluga) o gingebre, ja sigui fresc o en pols.
-Un grapat de panses, al gust
-Un raig d’oli

Preparació

Posarem una mica d’oli en una paella i hi farem coure les espècies durant un minut o dos (el fenigrec, els grans de mostassa i la canyella). Llavors hi tirarem la fulla de llorer, el vinagre de sidra i el sucre, fins que es dissolgui (uns 10 minuts). Llavors hi tirarem les tomates tallades a daus, les cebes, els pebrots i si no hem fet servir vinagre de sidra, una poma verda tallada a trossets ben petits. També el suc d’una llimona petita. Ho deixarem coure tot fins que es redueixi el suc i agafi una textura espessa (uns 45 minuts). Si no volem trobar trossos, podem passar-ho pel minipimer abans de posar-ho en pots. Si és per conservar, abans esterilitzarem els pots. Ens en sortiran tres o quatre, no més, ja que el volum es reduirà molt des del principi.

Ho servirem a sobre d’una torradeta amb formatge cremós, per exemple el de Formatge Bauma del Berguedà que està boníssim.

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.