Aquesta famosa amanida italiana tan senzilla, anomenada així per la illa de Capri on suposadament la van inventar, és una de les meves preferides. Sobretot a l’hivern, quan costa trobar enciam que no sigui el maleït iceberg. O també a l’estiu, quan al mercat hi ha temptadores i delicioses tomates de tota mena.
La caprese clàssica només té tomata, mozzarella preferiblement de llet de búfala, i alfàbrega fresca. I all, sal i pebre. A mi, però, i els italians em mataran, m’agrada afegir-hi o bé olives negres o tàperes. A la foto d’aquí baix hi vaig posar taperons, que estan boníssims. Realment és una amanida facilíssima i que il·lustra perfectament la màxima que la bona cuina mediterrània són simplement bons ingredients ben combinats.
