La Cooperativa de Porrera

cooperativa6

La Cooperativa de Porrera és un d’aquells restaurants que tens a la llista de pendents durant molt de temps i quan finalment hi vas a menjar tens ganes d’estirar-te les orelles per haver estat tan tanoca de no menjar-hi abans. I és que l’any passat en Miquel i jo vam passar una temporada vivint al Priorat, a més de fer-hi vàries visites de cap de setmana, però per diferents motius no hi vam menjar mai. O bé no teníem prou temps per asseure’ns a dinar quan èrem a Porrera, o hi èrem el dia que la Cooperativa tenia festa setmanala, o bé hi havia una fira i sense reserva no s’hi podia menjar.

Al Priorat, comarca de pocs habitants i pobles que només s’animen una mica els caps de setmana, hi ha pocs llocs per menjar. I per això tothom que ens trobàvem sempre ens parlava de la Cooperativa. Fins i tot blogs de restaurants que normalment són a Barcelona també en parlaven. Així que quan finalment hi vam menjar temíem que ens decepcionaria, com aquelles pel·lícules de moda que tothom recomana i després penses que no n’hi havia per tant.

Poster perquè hi anàvem carregats de cautela, La Cooperativa va superar de llarg les expectatives. I és que ens va encantar tot: els propietaris, el local, la decoració, la carta de vins i el menjar. I tot amb uns preus molt ajustats. Increïble!


Passo a explicar el que vam menjar:

De primer, un gaspatxo de remolatxa que va triomfar entre els familiars que ens acompanyaven. Personalment jo no li diria gaspatxo, que amb això trobo que en Quim Monzó té més raó que un sant, però en tot cas és una proposta interessant.

cooperativa

Amanida de formatge de cabra amb vinagreta de mel. Una combinació de gustos molt aconseguida.

cooperativa1

El meu primer plat preferit, però, va ser aquesta amanida de figues i formatge tou. Estava ex-qui-si-da! És tan difícil trobar figues decents als restaurants, i aquestes estaven al seu punt perfecte de maduració.

cooperativa2

De segon vaig demanar aquestes sardines escabetxades que estaven per llepar-se els dits.

cooperativa3

Això no sé qui ho va demanar, no ho vaig tastar perquè el salmó fumat em sembla que s’hauria d’eliminar de les cartes dels restaurants.

cooperativa4

En Miquel va demanar aquest roast beef d’entranya de vedella amb salsa de pesto que em va sorprendre molt positivament.

cooperativa5

No recordo què vam demanar per postres, però vam demanar el vi Planetes de la Família Nin Ortiz de Porrera perquè és un vi fabulós. Realment tenen una carta de vins molt cuidada i extensa, amb un especial èmfasi amb els vins de Porrera que em sembla que els tenen tots. Fins i tot tenen alguns vins de petita producció que gairebé només es poden trobar allà.

Tot plegat ens va sortir per uns 100€ entre 4 persones, un preu més que raonable per la qualitat del que vam menjar, del servei i l’entorn.

1 comment / Add your comment below

  1. En primer lloc, donar-te les gràcies pel link i compartir el gust per aquest lloc.

    Llàstima que no sigui “de pas”…

    Precisament avui tenia previst dinar-hi (amb reserva prèvia) ja que fan la fira del vi de cada any, però una complicació a la feina, m’ha obligat a passar un dissabte lluny de Porrera…

    Salutacions,

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.