Potser per compensar la setmana que vam passar a Menorca a principis de juny, aquest mes de juliol en M i jo hem anat de bòlit sense ni un minut de relax per anar a la platja o fer escapades gastronòmiques. Tot i així vam aconseguir fer una visita llampec al Priorat, comarca que teníem ganes de conèixer millor des de feia molt de temps. I com que la visita va ser tan curta ens vam quedar amb ganes de tornar-hi, cosa que farem tan aviat com torni a presentar-se l’ocasió.
Tot i que durant la nostra curta estada vam aconseguir visitar dos cellers interessants (un de petit dins la DO Priorat i una cooperativa de la DO Montsant), el punt àlgid de la visita va ser l’Hostal Sport de Falset. Conèixer aquesta institució local i, sobretot, el sopar que ens vam cruspir van fer que el viatge valgués la pena. I és que, quin sopar!
Per començar vam demanar unes quantes coses per compartir, incloent diferents tipus de croquetes, calamars a la romana, mandonguilles amb suc, pa amb tomata i carpaccio de gambes. Tot estava preparat a la perfecció, sense experiments ni pijades de presentació (cap decoració amb balsàmic de Mòdena!), simplement fet com Déu mana i per llepar-se els dits. I el marisc no era congelat com passa amb molts (moltíssims!) restaurants, si no fresc i deliciós.
Amb tot això ja quasi estàvem tips, però també teníem ganes de tastar alguna especialitat prioratina així que vam acabar demanant dos plats principals contundents. En M va demanar un plat de vedella que no recordo com es deia, melosa i tendra, i jo un plat anomenat mandongo. Sí, ho confesso, el vaig demanar pel nom perquè em va fer gràcia. Era una mena de botifarra negra acompanyada de mongetes del ganxet i tomates rostides al forn. Aquest plat em va deixar totalment fora de joc perquè no era precisament lleuger, però com que estava molt bo no vaig poder parar de menjar fins que me’l vaig acabar.
Quan va arribar el moment de les postres ja no podíem més, però la Marta (la simpàtica propietària de l’Hostal Sport) va insistir que provèssim alguna cosa. I com que vaig adonar-me que mai havia tastat el menjar blanc, que no deixa de ser un plat de natilles casolanes, vaig voler tastar-lo. Venia servit amb nous i avellanes locals, boníssimes, però definitivament no me’l vaig poder acabar (va resultar que la meva panxa gourmet golafre té límits).
Tot això ho vam regar amb un vi ecològic local recomanat per la Marta que ens va encantar, el Petit Mas Sinén del Celler Burgos-Porta de Poboleda. I és que ens vam adonar ràpidament que aquesta dona no només és detallista vigilant que als clients no els falti de res, si no que també té el do de saber què t’agradarà!!!
Ja ho sabeu doncs, si passeu per Falset no deixeu de visitar l’Hostal Sport a més d’algun celler de la zona és clar. I deixeu-vos recomanar per la Marta, no us en penedireu.
