Acabo d’assabentar-me per la seva pàgina de Facebook, que el restaurant mexicà Tlaxcal avui compleix un any. Per tant, és un bon moment per fer-vos cinc cèntims del cop que vaig menjar-hi el menú del migdia que tenen durant la setmana per 10€.
D’entrada, no tenia grans expectatives sobre aquest lloc. Primer, perquè està a la zona de restaurants xupiguais i/o enganyaguiris del malanomenat barri del Born. Segon, perquè la meva experiència (reduïda, també és cert) amb el menjar mexicà a Barcelona fins ara no havia estat gaire bona. I tercer, perquè després de 4 anys a Califòrnia menjant mexicà boníssim i bastant més autèntic que el se sol trobar per aquí, doncs una té el llistó alt. Però contra tot pronòstic, Tlaxcal no va decepcionar. Potser perquè es fan dir “cantina i taqueria gastronòmica”, indicant que hi ha un cert nivell.
Però anem per pams, què vam menjar? De primer en Miquel va menjar un pozole que no puc jutgar perquè no sóc gaire fan de les sopes. Jo vaig menjar-me una quesadilla amb xampinyons que vaig trobar molt bona, potser perquè els bolets em perden.
Tal com podeu veure a la foto (perdoneu per la mala qualitat, només duia el mòbil), d’entrada ens van portar una safata amb unes quantes salses mexicanes per afegir als plats al nostre gust. Estaven totes boníssimes, i alguna fins i tot addictiva (la ceba fregida!). Cal dir que excepte els bitxos picats amb oli, la resta de salses no picaven com solen fer-ho als restaurants mexicans d’altres països. Suposos que s’han adaptat als gustos d’aquí en aquest sentit.
De segon, en Miquel va demanar uns tacos de vedella que vaig tastar i em van semblar bons.
Jo vaig demanar una enchilada suïssa de pollastre que em van explicar es diu així perquè a més de formatge té crema de llet a la salsa. Me la vaig cruspir en dos segons perquè estava per llepar-se els dits.
L’única cosa que no em va acabar de convèncer va ser el brownie que vaig demanar de postres, però és que a Barcelona sembla impossible trobar brownies bons de debó (els millors: els de l’Obèlix que faig jo a casa). Tampoc no sóc gaire fan dels trossos de pedra de pissarra que fan servir en lloc de plats. Queden molt bonics i moderns estèticament, però a l’hora de tallar coses fan un soroll horrible amb el ganivet i no són pràctics de posar o treure de la taula.
En resum, Tlaxcal em va sorprendre molt gratament i a sobre el tinc al costat de casa. Molt recomanable com a menú de migdia, amb excel·lent RQP.