Ja he dit moltes vegades que m’encanta la pasta. De qualsevol forma i preparació, podria passar-me tranquil·lament la resta dels meus dies menjant pasta a diari i no me’n cansaria. I una de les que més m’agrada és la pasta amb salsa de pesto. A Espanya en general costa de trobar-ne de bona al supermercat, i a les botigues especialitzades sol costar un ull de la cara. És per això que tan bon punt vaig venir a viure a Barcelona vaig plantar alfàbrega al balcó amb la idea de tenir sempre a mà l’ingredient més important del pesto.
La recepta és senzillíssima, i jo normalment improviso les quantitats segons la disponibilitat d’alfàbrega fresca. Per fer un pesto realment bo cal posar-n’hi molta i, malauradament, la meva planta del balcó no produeix gaire. Així que les poques vegades que n’he fet a casa no m’ha quedat tant verd i espés com hauria de quedar. Però tot i així infinitament més bo que qualsevol pesto de pot.
Ingredients (per 2 persones)
-Un manat ben gros d’alfàbrega
-Oli d’oliva de bona qualitat, millor extra verge
-Un gra d’all gran o un parell de petits
-Un grapadet de pinyons, aproximadament 25 gr
-Formatge parmesà ratllat, al gust
Preparació
La majoria de receptes que trobareu per aquests móns de Déu són per fer pesto amb un robot de cuina o batedora, però francament no cal tanta parafernàlia. Si teniu un morter podeu fer un pesto boníssim sense gaire esforç en només uns minutets.
Comenceu picant l’all i després els pinyons. Un cop tinguin una textura de pa ratllat, afegiu-hi l’alfàbrega mica en mica (d’entrada no hi cabrà tota). Ja veureu que el manat que semblava enorme al principi de seguida desapareix sota la mà de morter. Quan estigui tot picadet i tingui un aspecte homogeni, aneu-hi afegint oli d’oliva mentre aneu girant i apretant suaument la mà de morter. Quan la textura us convenci, ja ho teniu llest!
Hi ha gent que prefereix barrejar el formatge ratllat dins el morter, però jo m’estimo més tirar-lo a sobre de la pasta ja barrejada amb la salsa. M’agrada que el formatge es tasti primer, però això va a gustos. Tampoc m’agrada tirar-hi sal perquè entre l’all i el parmesà, el pesto ja em sembla prou salat. Però pot ser bona idea posar-n’hi un pessic.
Aquí veieu un pesto que vaig fer aquesta setmana que em va quedar una mica curt d’alfàbrega perquè amb la calor la meva planta fa fulles molt petites. En aquell moment només tenia aquesta pasta tricolor del Mercadona, però els puristes italians diuen que el pesto s’ha de servir amb linguine, que són tallarines estretes.