Em sembla que els plàtans fregits es mengen a tot arreu d’Àfrica, una mica com a substitut de les patates fregides que sovint són més cares, ja sigui com a acompanyament o com a pica-pica. I sempre són bons, de fet diria que m’han salvat més d’una vegada de plats sospitosos. Vaja, que sempre són una aposta segura en arribar a un nou lloc sense coneixements de les especialitats locals o sense ànims d’experimentació per la raó que sigui.
Naturalment, quan vaig arribar a Costa d’Ivori a l’octubre tenia moltes ganes de probar-ne la versió nacional, anomenada alloco i que pot trobar-se no només a qualsevol restaurant sino també a qualsevol cantonada amb un foc de carbó (com el de la foto de més amunt). És tan fàcil de fer que fins i tot vaig animar-me a fer-ne a casa, només cal trobar plàtans de cuinar ben madurs i de bona qualitat.
Quan vaig preguntar què fa l’alloco especial en comparació amb els plàtans fregits d’altres paísos, alguns em van dir que hi posen gingebre, altres em van dir bitxos mòlts. En tot cas diria que hi posen alguna cosa picant abans de fregir-los que els hi dóna un sabor particular, a més de sempre anar acompanyats d’una salseta deliciosa a base de tomates, cebes i bitxos triturats. Els d’avui, per exemple, portaven també cacahuets a la salseta i m’han semblat totalment addictius.
Aquí baix teniu una versió camerunesa dels plàtans fregits que vaig menjar a casa de la meva amiga Nadine, que com podeu veure és una mica diferent de l’alloco ivorià. Entre altres coses, el plàtan es talla a rodanxes i no a trossos irregulars, i tampoc ha de ser tan madur com el que s’utilitza per l’alloco.
Com que estan fregits amb oli de palma que sol reutilitzar-se moltes vegades no són la cosa més saludable del món i per tant no s’haurien de menjar cada dia. De totes maneres, no deixeu de probar-los quan visiteu qualsevol país africà. A Costa d’Ivori els tenen a tot arreu i són un dels plats més apreciats de la gastronomia local. Al barri de Cocody d’Abidjan fins i tot hi ha un lloc anomenat allocodrome que és una gran terrassa coberta on diverses cuineres ofereixen especialitats locals, incloent-hi és clar l’alloco. Per cert, l’alloco pot demanar-se també com a plat principal, normalment acompanyats d’ous durs que encara que no ho sembli hi lliguen molt bé.