L’attieké és un dels aliments més omnipresents a Costa d’Ivori i també un dels més típics de la gastronomia ivoriana. És tracta d’una mena de sèmola semblant a la del cúscús però feta a base de mandioca en lloc de blat. Sol menjar-se com a acompanyament de carns i peixos, o també sol menjar-se simplement amb alguna salsa per sobre (és l’opció més barata).
Fer attieké és un procès molt laboriós i pesat, ja que s’ha de deixar la mandioca en aigua durant dies perquè fermenti, i llavors s’ha de moldre, escórrer i deixar assecar. Amb tot això s’aconsegueix reduir els nivells d’hidrògen ciànid que la mandioca conté de manera natural i que són perjudicials per la salut. Un cop acabat el procès, ja podem coure l’attieké per menjar-lo — al vapor. Aquí podeu veure el pati d’una casa on es dediquen a fer attieké per la gent del barri (a primer terme, a la palangana blava, podeu veure-hi la mandioca abans de començar a tractar-la), amb premses manuals que suposo que serveixen per escórrer la mandioca.
Sé que a molts estrangers no els agrada massa perquè té un gust una mica agre causat per la fermentació de la mandioca, però que precisament trobo que lliga bé amb les salses picants o de gustos forts amb què se sol servir. De tota manera, per més que m’agradi (i als ivorians també) té un valor nutricional molt baix i per això no és recomanable menjar-ne cada dia.
Ah, i per les dones treballadores o per la gent gandula, he comprovat que al supermercat es pot trobar attieké industrial llest per ser bullit i consumit. Considerant que una ració d’attieké costa uns 20 cèntims d’euro a les parades del carrer, no entenc perquè ningú voldria comprar-ne d’envasat que a més segur que no és tan bo. Suposo que deu ser pensat sobretot per la gent de la ciutat i també pels ivorians residents a Europa.
