El supermercat més ecològic

A San Francisco hi ha un supermercat on es pot comprar quasi de tot a granel, des de coses poc sorprenents com fruits secs, fins a xampú o detergent per la roba, passant per tota mena de grans i farines. Es diu Rainbow (que vol dir arc de Sant Martí) i és, a part d’una cooperativa, l’únic supermercat exclusivament vegetarià de la ciutat i on es poden trobar els productes més curiosos i especialitzats per qualsevol tipus de restricció dietètica. Com que és vegetarià, no tenen ni carn ni peix (ni tan sols anxoves o sardines en llauna). D’ous sí que en venen, però només de gallines que no hagin estat criades de manera industrial en gàbies ni injectades amb hormones o antibiòtics.

A més, tal i com es pot veure en aquesta foto, a la secció dels ous hi tenen una taula explicativa amb informació detallada sobre les pràctiques concretes de cada marca d’ous. Per exemple, si els ous són fèrtils, si tenen accés a l’exterior o si els hi han tallat els becs i/o les ales. És a dir, ofereixen elements per decidir no només quins ous han estat produïts de manera més ecològica sinó també de manera més humana. Ah, i l’etiqueta rosa que es veu a la foto indica els productes que són de Califòrnia, per la gent que només vol comprar menjar de producció local i que per tant contamina menys (perquè s’ha hagut de transportar menys distància).

Com que a Rainbow no hi ha ni carn ni peix, tenen una secció infinita de vitamines i suplements alimentaris. La secció de formatges també és molt extensa i variada, tant que fins i tot tenen formatges catalans. Normalment tenen un formatge de la Garrotxa (no recordo la marca), però l’última vegada que hi vaig anar vaig veure aquest formatge de cabra del Maresme que feia molt bona pinta, Nevat de Can Pujol. També tenen diversos formatges “d’imitació” per a vegans, és a dir fets a base de productes no-animals (majoritàriament tofu), i igualment unes quantes varietats de carn “falsa”, feta també a base de tofu o d’altres productes com el seitan. Per descompat, a la secció d’higiene i neteja no hi ha cap sabó fet amb glicerina animal.

Però deixant de banda la gran varietat de productes especialitzats per vegetarians, vegans o simplement ecològics, de comerç just i bons per la salut, el que més m’agrada de Rainbow és el que he dit al principi: la possibilitat de comprar quasi de tot a granel. I no només per la possibilitat de comprar la quantitat exacta d’un tipus de cereal o farina que em fa falta per una recepta, sino per evitar de generar tantes escombraries de plàstic. En un país on qualsevol producte de menjar es ben embolicat o envasat, i sovint les dues coses (com ara el pa), és un gust poder anar a comprar amb els teus propis pots o envasos una i altra vegada, estalviant-te de llençar-los a les escombraries cada vegada. Tot i que la majoria de gent no arriba als extrems d’aquesta senyora d’Oakland que fa tres anys va decidir t’intentar no generar absolutament cap escombraria de plàstic, San Francisco és una ciutat amb una consciència mediambiental molt més desenvolupada que a la majoria dels Estats Units. De fet, va ser la primera ciutat del país que fa quatre anys va prohibir les bosses de plàstic als supermercats i la primera on és obligatori fer compostatge de les deixalles orgàniques.

I de propina, una foto d’unes senyores vietnamiques que vaig veure l’última vegada amb el carret ple de diferents varietats d’arròs i cereals. Tal i com podeu veure, una portava un pèndol a la butxaca i es va dedicar una bona estona a obrir les bosses dels grans que havia comprat i mesurar no sé què. Em va deixar ben intrigada. I és que l’única cosa que no m’agrada massa d’aquest supermercat és la quantitat de llunàtics i hippies que hi compren, no perquè ho siguin (que cadascú faci el que vulgui) sinó perquè són la gent més lenta i pesada a l’hora de triar, comprar i fer cua a les caixes. Suposo que és el preu a pagar per poder comprar coses tan atípiques com sal de l’Himàlaia o xarop d’auró a pes.