Fa temps, solia llegir un blog d’una espanyola que estudiava a Islàndia. I crec que va ser a través d’ella que vaig sentir a parlar de l’skyr, un iogurt molt típic d’allà que és quasi un símbol nacional (diuen que forma part de la seva dieta des de fa més de 1000 anys). Així que quan un dia al vaig veure al supermercat Whole Foods de Nova York no m’ho vaig pensar dos cops i vaig vaig decidir que no podia deixar passar l’oportunitat de tastar-lo. Una terrinat petitíssim costava tres o quatre vegades més que els iogurts normals però un cop el vaig provar vaig entendre el perquè: és molt dens, ja que és un iogurt filtrat que requereix tres vegades més llet per fer-lo que un iogurt normal. De fet, tècnicament és més formatge que no iogurt (segons la Viquipèdia).
Sigui com sigui, l’skyr no només està boníssim, sinó que a més és molt sa ja que es fa amb la llet que sobra quan se li treu la nata per fer mantega, o sigui que té un 0% de greix. A més, la marca Siggi que és la que es troba fàcilment als súpers d’Estats Units, els fabrica només amb llet de vaques alimentades amb herba (no amb pinsos) i sense hormones, i no conté sucre. Vaja, què més es pot demanar! A mí, que no m’agraden les coses dolces, els skyr m’encanten. Sobretot el de la foto, de taronja i gingebre.
No crec que en continuii comprant sovint pel preu elevat, però recomano provar-lo si us el trobeu en algun supermercat d’aquests móns de déu.