Abans de venir a Califòrnia no n’havia sentit a parlar mai, però aquí són molt populars i apreciades. Les llimones Meyer són originàries de la China i es creu que són un híbrid entre la llimona tradicional i una mandarina o taronja. Deuen el seu nom a “l’explorador agrícola” Frank Nicholas Meyer que les va introduir als Estats Units l’any 1908. Un parell d’anys abans el departament d’agricultura dels Estats Units (equivalent al ministeri d’agricultura) l’havia contractat perquè els portés plantes econòmicament viables d’altres països. Durant els 13 anys que va tenir aquesta feina va portar-ne més de 2 500 d’arreu del món, sobretot d’Àsia.
Però segons sembla no va ser fins el final dels anys 1980 i durant els anys 1990 que les llimones Meyer van posar-se de moda, gràcies a la revolució culinària californiana i a xefs com l’Alice Waters. Com que és molt més dolça que la llimona comú, la Meyer funciona molt bé en qualsevol recepta i sobretot en dolços i postres. Avui en dia és molt comú tenir un llimoner d’aquestes fruites al jardí, ja que són uns arbres bastant petits (de fet, es veu que a la Xina són llimoners ornamentals). Tot i que fa uns anys eren difícils de trobar fora de Califòrnia, ara es comercialitzen a tot arreu del país, però són molt més cares que les llimones tradicionals. A $2 cadascuna no crec que n’hagués comprat mai si no fos perquè una parenta que en té al jardí me’n va donar una vegada que la vaig anar a visitar i vaig acabar fent-ne mermelada de llimona semblant a aquesta recepta.
Aquí podeu veure una comparativa amb una mandarina i amb una llimona comú. Però no totes les llimones Meyer són tan grosses, també n’hi ha de petites. El seus trets característics són un color groc més fosc que el de les altres llimones, i la pell més fina.