Ja des de la meva època d’estudiant universitària amb pocs recursos culinaris vaig agafar gust a fer pizzes semi-casolanes amb bases congelades del supermercat. Malgrat no ser res de l’altre món, em va sorprendre veure com n’eren de bones, simplement pel fet d’utilitzar salsa de tomata de la bona, mozzarella i no succedanis, i ingredients frescos de temporada. Tot i que entenc que, per retallar costos, moltes pizzeries utilitzin ingredients de baixa qualitat, mai he entés perquè tantes pizzeries escatimen la salsa de tomata que és un ingredient ben barat. Moltes pizzeries dolentes solucionarien la meitat del problema tan sols posant-n’hi una mica més que no la pinzellada raquítica que la majoria t’hi posen.
Amb els anys he continuat fent pizzes a casa, que a més va molt bé per netejar la nevera de restes. Que tinc mitja llauna d’olives que fa dies que corre? Que l’altre dia em van sobrar dues salsitxes? Que tinc poc enciam per fer-ne una amanida? Que tinc mig carbassó i un quart de ceba? A fer pizza falta gent.
La massa per la pizza, però, segueix essent un problema que no tinc del tot dominat. N’he feta un parell de vegades basant-me en els consells d’una antiga companya de pis italiana, però em va quedar duríssima així que sempre que puc la compro. Aquí a San Francisco, per exemple, el supermercat Whole Foods venen boles de massa a la secció de plats preparats, que els seus cuiners preparen cada dia.
A veure quan aprenc finalment a fer una bona massa. Així que si sabeu alguna recepta, compartiu la vostra experiència!
