No recordo quan va ser que vaig entrar a formar part del club de fans incondicionals de l’orxata, ja que a Figueres només hi ha un lloc que en facin de debó — La Menorquina (els altres llocs que en tenen la compren de ves a saber quin productor semi-industrial). Sigui com sigui, durant molts anys la meva devoció per les orxates no ha fet més que créixer segurament degut a no tenir-ne a l’abast durant la pila anys que he passat vivint a l’estranger.
Quan vivia als Estats Units vaig descobrir a través dels restaurants mexicans que abunden a Califòrnia una altra beguda del mateix nom feta a base d’arròs i canyella. Em va semblar aigualida i d’una dolçor extrema insuportable, tot i que segurament del tot acceptable amb el menjar mexicà si no fos pel seu nom que m’evocava una altra beguda per mi molt superior. Una altra beguda també anomenada orxata que vaig descobrir als Estats Units és la versió italiana. Anomenada orzata en italià i orgeat en anglès, té un color gairebé transparent i està feta a base d’ametlles. Tot i que em va agradar bastant i la vaig demanar moltes vegades en establiments de caire italià, tampoc no em va fer oblidar l’orxata valenciana. La que per mi és la bona de debó.
De fet, totes aquestes orxates “falses” no feien si no fer-me anhelar encara més les orxates autèntiques quan venia de vacances a l’estiu. Al cap dels anys, visitar Planelles Donat tan bon punt aterrava a Barcelona es va convertir en un ritual ineludible i deliciós. I aquest estiu, després d’anys de no passar un estiu sencer per terres catalanes, haig de confessar que m’he llançat amb cor i ànima al vici orxateril.
Després d’anys de recerca intermitent, podríem dir que aquest estiu he pogut fer un extens tast comparatiu dels establiments “clàssics” de la ciutat, o sigui les orxateries-gelateries de tota la vida moltes de les quals són orxateries-torroneries (mai he entès què té a veure l’orxata amb el torró, però…). I, és clar, no volia deixar de compartir les meves impressions sobre aquest tema tan important.
Per començar, algunes observacions curioses:
-De la mateixa manera que la majoria d’orxateries es converteixen en torroneries durant els mesos d’hivern, també resulta que prefereixen les cantonades
-No solen tenir taules i cadires per seure o en tenen molt poques, però no solen faltar els tamborets alts a la barra. Potser per això deuen estar a les cantonades, per tenir més superfície de taulell a l’exterior i acollir més gent a peu dret.
-Degut al caràcter de peu dret de la majoria d’orxateries, solen servir totes les begudes en gots de plàstic i cal demanar expressament els gots de vidre (en algun cas ni tan sols en tenen)
-Les orxateries de debó guarden l’orxata en neveres integrades dins el taulell, i gairebé mai en aquelles peixeres de vidre a la vista de tothom amb pales que van girant. I és que les bones orxates han de tenir foscor i la temperatura adequada, o sigui: ben freda, ben freda.
Pel que fa a les valoracions de cada orxateria, vaig pensar en donar puntuacions o estrelles a cada establiment. Però com que totes les orxateries d’aquesta llista tenen un mínim de bona qualitat, i donada la dificultat d’integrar criteris com el preu o l’atenció al client en les puntuacions, prefereixo simplement descriure les meves experiències a cada lloc:
- Planelles Donat (Portal de l’Àngel 25, cantonada amb un cul de sac que no sé si té nom i també una botiga més petita al número 7): començo amb la meva preferida perquè també és la que conec des de fa més anys i on he xarrupat més litres d’orxata. Per mi, Planelles Donat ho té tot: orxata de primera, situació cèntrica de primera, dos establiments a pocs metres l’un de l’altre per si l’un està molt ple anar a buscar lloc per seure a l’altre, i el preu també correcte (2€ la mida mitjana). Diria que com que venen molta orxata la tenen més bona que a altres llocs precisament per això: sempre és fresca. Punt negatiu: només tenen orxata de mig maig a mig octubre, ja podrien allargar-ho una mica més. També: segons quins dies d’estiu és impossible anar-hi perquè està a rebossar de gent.
- Verdú (Passeig de Sant Joan 132, cantonada amb Rosselló): durant l’últim any de carrera vaig viure a pocs metres d’aquesta orxateria i recordava la qualitat de les seves orxates com molt millor. Aquest estiu, però, la seva orxata em va decepcionar estrepitosament: tenia el gust polsegós de les orxates que fa massa dies que es van fer, massa dolça i amb un gust final poc agradable. Tenint en compte que me la vaig beure després de travessar mig Barcelona en bicicleta un dia d’agost que feia molta calor, qualsevol xufa aigualida m’hagués semblat un beuratge celestial. Així que no m’explico que fos tan dolentota.
Per altra banda, quan vaig visitar l’orxateria Verdú del carrer Bruc 126, cantonada amb Mallorca, la qualitat em va semblar molt més alta. No hi vaig trobar cap regust estrany ni la típica pols final de les males orxates, però la senyora darrera del taulell no transmetia cap mena de simpatia i va insistir a contestar-me en castellà les preguntes que li vagi fer en català (i que va entendre perfectament). L’orxata mitjana em va costar 2,5€.
- Astúries (Astúries, cantonada Torrent de l’Olla): orxata més que decent, però sempre hi he trobat el famós regust polsegós al final tot i que molt subtil. Vaja, que li falta suavitat i elegància. No recordo el preu de l’orxata mitjana, però em sembla que també era de 2,5€. Sempre que estic a Gràcia per alguna cosa o altra (normalment per anar al Verdi o a menjar a algun restaurant exòtic) no deixo d’aturar-m’hi tot i que no és de les meves preferides a Barcelona. Punt positiu extra: els cartells dibuixats a mà dels diversos gelats que tenen.
- Sirvent (Parlament 56 i Balmes 130): m’he quedat en blanc i no recordo bé aquesta orxateria, tot i que sé segur que he tastat les orxates de totes dues botigues.
- La Valenciana (Aribau 16, a tocar Diputació però no a la cantonada): una amiga barcelonina de l’Eixample esquerre de tota la vida jura i perjura que és sens dubte la millor orxateria de barcelona. Efectivament, tenen orxates de gairebé cinc estrelles però per mi perden molts punts perquè són més cares que altres llocs. Suposo que és perquè el local fa més patxoca que les altres orxateries i tenen cambrers que serveixen a les taules de les quals n’hi ha tota una sala plena. Això, és clar, és un punt a favor.
- El Tío Che (Rambla del Poble Nou 44-46, cantonada amb Ramon Turró): m’havien parlat molt d’aquesta orxateria i n’havia vist molts articles ja que aquest any han celebrat el centenari. Finalment la vaig provar aquest estiu per primera vegada i em va decepcionar. Primer perquè és una senzilla barra que dóna al carrer, però sobretot pel fet que no tinguessin l’opció de prendre l’orxata en gots de vidre (tot i que tenen una terrassa a la vorera), i finalment pel preu astronòmic de l’orxata. Em va passar una cosa semblant que amb La Valenciana: l’orxata em va semblar de gama alta, molt bona, però la resta no em va convèncer. A més, pel fet d’estar al Poble Nou, lluny de les zones de Barcelona per on em moc normalment, no crec que hi torni.
Segur que me n’he deixat alguna, aquí per exemple n’hi ha un parell que no he visitat. Si en coneixeu més, podeu deixar les vostres recomanacions als comentaris. Per cert, llàstima que ja no existeixi l’orxateria del Nelo al Pla de Palau.
