Ahir en M i jo vam decidir d’anar a passar el dia a Vic. L’excusa era que durant tota la setmana hi havia una fira d’antiguitats i necessitem mobles pel pis nou. Però la raó autèntica és cap dels dos havíem estat mai a Vic (sí, quina vergonya!). Com que vam veure que el dissabte hi ha mercat, vam endur-nos el nostre carretó Rolser violeta súper-pràctic amb la idea de comprar coses bones. I carai sí en vam comprar! Al final les bosses sobressortien per la part de dalt i era quasi impossible aixecar el carretó més d’un centímetre de terra.
Comencem: primer de tot vam anar a mirar les parades de fruites i verdures. Al contrari que als mercats de Barcelona o fins i tot de Figueres totes semblaven ser parades dels propis pagesos o propietaris. I tot i que l’oferta era potser més limitada, això quedava compensat amb escreix per la qualitat dels productes. Mare meva, quines tomates! No vam poder resistir de comprar-ne una caixa sencera de les més maques, que a més estaven molt bé de preu. Tot això que veieu aquí per només 4€.
Com que és temporada de figues i feia molt de temps que no en menjava de bones, també vaig comprar-ne unes quantes. I com que comença la temporada de bolets i M’EN-CAN-TEN, vaig haver de comprar un grapat de rossinyols d’una senyora que en tenia de molt macos (més que als Estats Units) i de totes mides. Avui han patit aquest destí:
Hi havia unes quantes parades amb cargols, que a en M li fan fàstic però a mi m’encanten amb cansalada i salsa de tomata. No en vam comprar, però. També vam descobrir que a Vic tenen moltes especialitats de la terra, com ara unes cebes allargades o uns cigrons especials. Feliços amb els nostres 6 o 7 quilos de tomates només vam acabar de comprar coses més mundanes com pebrots, llimones o pastanagues.
La traca final va venir al carrer de les carnisseries, tal com vam batejar un carrer estret que va de la plaça del mercat en direcció a la plaça de la catedral. Allà una carnisseria rera una altra ens temptava amb tota mena de fuets, llonganisses i demés embotits que són l’especialitat suprema de Vic. Com que no ens acabàvem de decidir i hi havia molta gent a tot arreu. Vam optar per separar-nos i comprar en dues carniesseries diferents. La que em va tocar a mi estava tan plena de gent que em van haver de passar el número de la tanda en plan col·laboratiu, de mà en mà. En un moment donat, una de les moltes dependentes va tallar uns quants trossos de diferents tipus de fuets i llonganisses perquè una clienta pogués comparar i decidir quin comprar. Va faltar temps perquè la resta dels que esperàvem tanda ens hi apuntèssim, i realment estava tot boníssim.
Finalment, just abans d’agafar el tren de tornada a Barcelona vam comprar un parell de formatges d’ovella molt bons i un mató de la marca Ubach de Vic. I ara tenim la nevera plena de totes aquestes coses bones, mentre pensem que quan sen’s acabin ens tocarà tornar a agafar el tren de Rodalies i tornar a Vic.