El risotto és un plat que m’encanta, sobretot a l’hivern ja que és un plat consistent i que queda bé amb qualsevol verdura que tinguem. Fa poc en vaig menjar un de bolets i carbassó en restaurants amb molta fama aquí a San Francisco, i em va decepcionar tant que vaig decidir que ja era a hora d’aprendre a fer-ne a casa. I resulta que és molt senzill, encara que pugui semblar laboriós o complicat. I tampoc es triga gaire estona a fer-lo, tan sols una mica més de mitja hora.
Vaig buscar una recepta de risotto que tingués un caire una mica estiuenc, i vaig acabar triant-ne una d’un dels meus blogs de cuina preferits en anglès, Smitten Kitchen. Em va agradar perquè és a base de tomata i espinacs, i no cal afegir-hi brou com a la majoria de receptes de risotto, sinó simplement el suc de les tomates i aigua. Casualment tenia una ampolla de vi blanc a la nevera que havia obert en una visita recent de la sogra, que se’l veu amb glaçons – jo prefereixo, sempre, el vi negre.
Pel que fa a l’arròs, per fer risotto cal fer servir varietats que tinguin un alt contingut en midó perquè quedin cremós. La més utilitzada és l’arborio, però com que tenia un arròs bomba de Calasparra per casa (amb denominació d’orígen!) que havia comprat al supermercat Rainbow per fer paella, vaig fer servir aquest i va quedar la mar de bé.
Us tradueixo la recepta de Smitten Kitchen (que diu que és per 4 persones, però a mi em sembla més per 2 o 3, suposo que depèn de la gana…):
Ingredients
1 llauna de tomates senceres o tallades a trossos
de 2 a 4 salsitxes o botifarres (depenent de la mida)
1 ceba
200gr d’arròs arborio, calasparra o bomba
mitja tassa de vi blanc
un manat d’espinacs, rentats i tallats a trossos
50-100gr de parmesà ratllat
oli d’oliva
sal i pebre, julivert (opcional)
Preparació
Posem la llauna amb les tomates en un cassó petit amb el seu suc (si eren senceres, les tallem a dauets). Omplim la llauna d’aigua i la tirem també al cassó.
En una cassola baixa a foc mig escalfarem una mica d’oli d’oliva i hi fregirem la ceba tallada a dauets i les salsitxes o botifarres que haurem tret de l’intestí que fa d’envoltori. Hi afegirem sal i pebre, i si volem també una mica de julivert tallat a trossets ben petits. Amb la cullera de fusta anirem trossejant les salsitxes, i ho deixarem coure fins que la ceba comenci a quedar rossa (uns 5 minuts). Llavors hi tirarem l’arròs, barrejant-lo fins que quedi cobert amb l’oli i el greix de les salsitxes (uns 2 minuts). Hi afegirem el vi blanc, barrejant, fins que s’evapori (1 minut). Un cop evaporat hi tirarem la meitat de la tomata i aigua del cassó, deixant que l’arròs es vagi coent, barrejant de tant en tant. Quan l’aigua estigui quasi evaporada, que serà al cap d’uns 10 minuts, hi anirem afegint la resta de les tomates i aigua fins que l’arròs estigui al punt. Si veiem que l’arròs ja està prou fet però encara ens queda tomata, no passa res — si n’hi ha molta la reservem per una altra cosa o la llencem.
Quan l’arròs estigui al punt, o sigui no pastós però tampoc dur, treurem la cassola del foc. Llavors hi afegirem el formatge ratllat i els espinacs, i un cop ho hàgim barrejat ja ho podem servir. S’ha de menjar de seguida perquè si no l’arròs continua fent-se amb la seva pròpia escalfor i quedaria massa tou. Hi ha qui hi tira també formatge ratllat per sobre, però a mi em sembla excessiu.
Aquesta recepta l’he feta dues vegades, una amb salsitxes italianes (que són una mica picants, cosa que hi va donar un toc interessant que podem reproduir afegint una mica de paprika a l’arròs), i la segona vegada amb un pit de pollastre a la brasa que havia sobrat del dia abans tallat a dauets que també va funcionar molt bé.
Bon profit!